Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
La construcció bo i + gerundi es fa servir per donar més rellevància al valor de simultaneïtat que expressa el gerundi respecte del verb principal. Per exemple:
Bo i esperant que pugueu assistir a l'acte, rebeu una salutació cordial.
N'hem parlat bo i pujant amb l'ascensor.
Una altra manera de [...]
puguis, tan sovint com pugueu, etc.). Per exemple:
Tenim feina pendent: hauries d'arribar com més aviat millor.
Com que porto sabates de taló, intenta aparcar tan a prop com puguis.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.4f)
[...]
majoria de verbs que tenen la marca -s en la segona persona de l'imperatiu presenten una forma velar en la segona i cinquena persona d'aquest temps. Per exemple, dir (digues, digueu), poder (pugues, pugueu), tenir (tingues, tingueu).
El verb voler té formes velaritzades en l'imperatiu (vulgueu), el [...]
.
[...]
Confio que, tan aviat com pugueu, canviareu la mercaderia que ens heu lliurat per la que consta en la nostra comanda.
Atentament,
Helena Aran Costa
Cap del Departament Comercial
La Garriga, 21 d'octubre de 2020
[...]
darrers anys de projectes i il·lusions.
Us fem arribar tot el suport en aquests moments tan difícils i estem a la vostra disposició per a qualsevol cosa que pugueu necessitar.
Us saludem ben afectuosament.
Berta Prats Civit
Cap de Projectes
Badalona, 3 de febrer de 2014
[...]
arribar el nostre suport en aquests moments tan difícils.
Compteu amb nosaltres per a tot el que calgui.
Ens sentim al vostre costat.
Podeu comptar amb la nostra ajuda per a qualsevol cosa que pugueu necessitar.
Esperem que trobeu la força per superar la seva pèrdua irreparable.
[...]
mitjà del cercador de l'Optimot, a l'adreça d'Internet http://www.gencat.cat/optimot.
Espero que pugueu resoldre els vostres dubtes i aprofito l'ocasió per saludar-vos atentament.
Maria Codina Valls
Cap de l'Àrea de Documentació
Barcelona, 28 de febrer de 2002
[...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.